DESEIXIMENT, [DESEXIMENT] s.

Acció de deseixir o deseixir-se; negació d'obediència.

V. deiximent.

"Jo, Senyor, per lurs deseximents no stare de fer lo que dege e que per vos me sera manat e contra ells e tots altres e on vos no m deffenats, ab les mans ab mos amichs e senyors, me deffendre d ells lo millor que pore..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 7 de març de 1418